divendres, 19 de desembre del 2014

Mur







Quan la vida trontolla
sense adonar-te'n
alces un mur emocional
imperceptible
gairebé impenetrable
on arrecerar-se


-Xelo Llopis-

5 comentaris:

  1. M'arrecero, en el mur protector
    que m'allunya del risc de perdre.
    I refaig, lentament, les eines de viure.
    Per enderrocar-lo... Quan calgui.

    ResponElimina

  2. Un mur a sortejar amb els mots del poema.

    Una abraçada, des de El Far.

    ResponElimina
  3. No és fàcil, des de la distància, escriure paraules de conhort que serveixin de veritat.
    No en sé gaire, jo, d'això.
    Però el que sí veig és que, al rebost, hi ha versos, versos i somnis.
    I els somnis són concrets i possibles.
    Sempre.
    I versos, versos amb una extraordinària força d'estimar.

    ResponElimina
  4. És veritat, són molts els que alcen murs al seu voltant, per arrecerar les emocions...Fins que troben algun motiu que els empeny a enderrocar-lo i compartir sentiments!
    Petonets.

    ResponElimina