Abilla't

Renta't la cara cada dia
amb aigua de realitat
la dolça 
la crua
la teua
abilla't de tu mateix
dóna-li la volta a la tristesa
soterra el dolor ben fondo
allà on puga créixer l'herba
que la vida va així
com una balança imprecisa
un rellotge que no s'atura
i si la corda no es trenca
encara queda molt per viure

-Xelo Llopis-

Suro

Et miraràs al espill 
palparás la pell 
potser pel temps
ara marcida 
sabràs lluitar  
cada minut 
de les teues hores 
i seràs suro 
per no deixar-te enfonsar



-Xelo Llopis-

Parla el cor

Deixa parlar al cor 
tu 
només has d'escriure

-Xelo Llopis-



Imatge: Michael Creese

Bona nit enyor

Bona nit enyor

és hora de pensar en dormir

portem moltes hores

traginant 
amunt i avall

no m'has deixat ni un segon sola
ets tendre i dur alhora

però no em fas cap nosa

més aviat tot el contrari

gràcies a tu el meu cor

alterna el ritme del seu batec

i en harmonia amb els  pensaments

s'escolta una música

amb tot plegat aliens del món

qualsevol dia ens marquem

al mig del carrer
uns passos de ball.

-Xelo Llopis-

En un replec

I la vida
la quotidiana
la de cada dia
no és 
un camí planer
ni fàcil 
ni tou 
malgrat la manca de força 
seguim endavant 
i és tan plaent 
descobrir  nous somriures
seguir caminant
així com de sobte
en un replec 
d'aquest viatge a peu 
retrobar-nos
amb els vells afectes

Xelo Llopis-

Fer l'amor amb tu (Recita Esther Villanueva)

La gran Esther Villanueva recita a la presentació de "Guarda'm el secret" a Pego (Juny 2013) "Fer l'amor amb tu", si teniu un moment...

http://youtu.be/7Ht3PQaWAko

Premi Xateba

Contenta i agraïda

Pel camí

I és en un tram del camí 
que us vaig trobar
quina fortuna la meua
per sant i senya un clavell
i un cor atapeit d'il.lusió
de vosaltres he après
l'estima sense condicions 
braços que envolten i acullen
somriures que il.luminen tenebres
mans que guareixen
paraules que són recer
amics
ara ja ho sé 
que rere el núvol més negre 
us veuré

-Xelo Llopis-

ERO als poderosos

Ens van fer creure 
que la sobirania residia al poble
res era cert
aquesta democràcia
ara apallissada
convertida en parany
per a l'honrat
i màniga ampla als tramposos
no ens deixaran ni les cendres
després de capgirar-ho tot
el poble malmès
poc o res
ens queda ja per perdre
arribat aquest moment
fem un ERO als poderosos
fem fora el que ens fa nosa
ja sabem la martingala
caps buits
ànimes mortes
doble moral encoberta
manipuladors d'encanteris
facinerosos amb corbata
llengües enverinades.

Poca cosa traurem
però amb nosaltres
no es volem

-Xelo Llopis-

Amiga

A tu 
que estimes amb veu baixa
per no trontollar altres vides 
abraça
tan fort com pugues
res t'has de portar
conserva el tacte de la pell
intacte entre els teus dits
el formigueig dels besos
vull veure en el teu rostre 
com regalima el goig
viu amb bogeria
el fugaç instant
i la dèria dels teus dies

-Xelo Llopis-

No m'apagues la llum

No m'apagues la llum

just ara no tinc altre remei

que vestir les absències en costum
no voldria deixar-me cap detall

les llàgrimes ja m'entelen prou els ulls

almenys si has d'anar-te'n
deixa'm la llum encesa.

-Xelo Llopis-

Anys

No pense en els anys
l'espill ja m'ho recorda
sovint em sent gran 
massa gran
quan els records s'amuntonen
i cal posar ordre
fa tant de temps ja de tot
que sembla
haver transcorregut 
en una altra vida
i tanmateix
no m'he mogut d'aquesta
l'única que tindré
altres vegades
em sent 
com un arbre a la primavera 
rebrotant amb l'alba
és llavors 
quan m'abraone 
amb força a la vida

-Xelo Llopis-

Imatge: Maria Jesús Fotocommunity