divendres, 3 de juliol del 2015

Embull



I si em preguntares
com estic diria...

mentre
aniria
desfent l'embull
de les errades
resseguint les ultimes petjades
bussejant en la memòria
cercant el nus
on tot
va començar a capgirar-se
nus rere nus
i cap es desfà
delejant ensopegar
amb la resposta
a tanta indiferència
que em mostres
vestint-te de silenci

-Xelo Llopis-

(Juliol 2013)

6 comentaris:

  1. Alguns silencis no són d'indiferència. Algunes impotències també se'n vesteixen.

    ResponElimina
  2. Caram si el sentiments estan així d'embullats, serà difícil desfer els nusos...
    Si la indiferència es vesteix de silenci, potser buscant les paraules de la memòria, serà la solució!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. El silenci pot ferir més que les paraules.

    ResponElimina
  4. Subtil i genial.
    Sempre encantat de llegar-te.

    ResponElimina