dimecres, 12 de juny del 2013
Instant
Del pati de butaques
a les bambolines
per contemplar
en aquell immens escenari
la representació de la vida
tímidament
com de prestat
va pujar a escena
somreia emocionada
la vida
havia decidit
mirar-la als ulls
posant-li un vers als llavis
un instant feliç
sublim instant
s'apagà la llum
va caure el teló
de nou el silenci
per romandre
entre bambolines
-Xelo Llopis-
Imatge: http://deliriosviperinos.blogspot.com.es/2009_04_01_archive.HTML
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ho dius tot, i ja no queda espai... per a més...
ResponEliminaS'ha d'aprofitar sempre les oportunitats que la vida ens posa al davant.
ResponEliminaEncara que només sigui per un instant. Ja en vindran més...
Què bonic, Xelo, queda allò viscut.
ResponElimina