De dia,
per estimar-lo en veu alta
pujava al cim d'una muntanya,
es capbussava al mar
per fer gàrgares de lletres
inventava mots
amb la rima del seu nom.
De nit,
amagat entre els llençols
eixia el record d'ell
ella, ja en silenci
dormia abraçada al seu enyor.
-Xelo Llopis-
Imatge meua: des de la Serra Vernissa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada