Òbric el calaix on guarde
les cartes que no has rebut
per
ordenar-les per colors
paisatges
sensacions
les llig en veu alta
com si pogueres escoltar.
Quanta candidesa davall la pell
malgrat les primaveres
que van quedant enrere!
-Xelo Llopis-
Jo encara guarde cartes velles. Ara, però, les noves ja no van al calaix, es queden a "esborranys" Gràcies per recordar-me aquella sensació.
ResponEliminapotser conserve massa coses, em sap greu desprendre'm, encara que alguns bells records fan mal
Elimina