Al meu pare

Al meu pare.

Em dol no poder
refugiar-me en els teus ulls,
però recorde bé la teua mirada,
les teues mans aspres i fortes,
les teues generoses abraçades
i el teu fer sorneguer.

Ja fa massa temps
des que va començar el teu viatge cap a enlloc,
perquè no sé on van els que marxen per a no tornar.

Te me’n fas present amb molta freqüència,
sovint et somie
i m’amoïna despertar perquè t’esvaïxes.

Pare, quanta estima m’has ofert,
què fàcil ha sigut estimar-te.

-Xelo Llopis-

del llibre "Guarda'm el secret"
Editorial Germania