Tinc un amor valent,
em trau les lleganyes dels ulls,
per albirar un capvespre ple de llum,
em dóna el seu alé perquè l'ànima
no se'm fuja per davall la porta,
sap com dibuixar-me un somriure
i amb ell
he après a volar.
Tinc un amor valent,
però també és un amor silent,
mai m'ho dirà,
però la seua estima
creix.
(Xelo IProu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada