L’atzar és,
insòlit i capritxós
ell va fer que,
ens creuàrem un dia d'hivern.
Fixares els teus ulls als meus,
allargares la mà per prendre la meua.
Tenia set,
et vas convertir en líquid
per donar-me de beure
i des de llavors
aquella poció tan dolça al paladar
és l'únic que em calma la set.
-Xelo Llopis-
Del
poemari “Guarda’m el secret”
Ed.
Germania 2012
Dixosa qui sap on és la font que calma la seva set...
ResponEliminaDes del far amb bon onatge.