Dorm,
mentre vetllo el teu son
amb un poema que mai
no t’escriuré.
Dorm,
perquè l nit
propicia fantasmes
i jo somio vel·leïtats.
Dorm,
et necessito com l’ona el mar
i com el mar la platja.
Altrament,
on fóra el meu límit?
- Quima Jaume-
Del temps i dels somnis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada