dijous, 23 de febrer del 2012

Món interior



Com a un nadó
cada dia alimente el meu món interior,
vull veure'l créixer, fort i feliç.
És la meua essència,
el meu refugi,
el meu alè,
la meua empenta,
a ell vaig quan necessite recer,
el món on visc no sempre m'agrada.
Així doncs,
si en mirar-me als ulls,
no trobes el meu esguard,
no hi penses que  et defuig
és senzillament,
que estic donat-li de menjar 
al meu món interior.

(Xelo IProu)

del poemari "Guarda'm el secret"
Ed. Germania 2012

1 comentari:

  1. Vida plena al teu món interior... Respira amb l'alenada de la lluna, de l'abraçada del sol, que la rosada faci el boca-boca als teus llavis... Comparteix el teu món interior, guarde'n sempre una mica a la teva cambra pròpia...
    onatge

    ResponElimina