Deixa’m tornar-te a dir
allò que abans et deia:
«Demà passat, vindré
pels corriols de la lluna.
Vindré a dir-te
que t’estimo.
Demà passat i l’altre també
I no sabràs què fer-ne
d’aquest amor tan
senzill i persistent.I no sabràs que fer-ne
ni què dir-me’n.
I te n’aniràs
i seguiré estimant-te.I tornaràs i et miraré
amb els ulls plens de somriures.I tampoc sabràs què
fer ni que dir-me»
Montserrat Abelló ‘Memòria de tu i de mi’
allò que abans et deia:
«Demà passat, vindré
pels corriols de la lluna.
Vindré a dir-te
que t’estimo.
Demà passat i l’altre també
I no sabràs què fer-ne
d’aquest amor tan
senzill i persistent.I no sabràs que fer-ne
ni què dir-me’n.
I te n’aniràs
i seguiré estimant-te.I tornaràs i et miraré
amb els ulls plens de somriures.I tampoc sabràs què
fer ni que dir-me»
Montserrat Abelló ‘Memòria de tu i de mi’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada