diumenge, 30 de desembre de 2012

Elements





Estime aquesta terra
que amb les seues voltes
ens va fer ensopegar
les espurnes que van encendre un foc
que ni l'aigua que va cobrir
aquets cossos famolencs de carantoines
va poder apagar
al vent que em despentinava
al  temps que tu em despullaves
a eixe vent el maleïsc
per endur-se't amb ell.

-Xelo Llopis-

dijous, 20 de desembre de 2012

Me’n vaig




Si m'allunye de tu
no penses que me’n vaig
perquè he deixat d'estimar-te
només vull
guanyar un poc de distancia
per veure't millor
de dalt a baix
una i altra vegada
ben vist!

-Xelo Llopis-

Imatge: Cristina Garcia Rodero

dimarts, 18 de desembre de 2012

Cor entollat




Mala barreja
tenia fam  d’estima
he menjat un poemari  sencer
amb un got curull de melangia
ara tinc ​​el cor entollat
comença el regalim de llàgrimes.

-Xelo Llopis-

dilluns, 17 de desembre de 2012

Dia i nit






De dia,
per estimar-lo en veu alta
pujava al cim d'una muntanya,
es capbussava al mar
per fer gàrgares de lletres
inventava mots
amb la rima del seu nom.

De nit,
amagat entre els llençols
eixia el record d'ell
ella, ja en silenci
dormia abraçada al seu enyor.

-Xelo Llopis-

Imatge meua: des de la Serra Vernissa

dimarts, 11 de desembre de 2012

Sols una vegada més




Sols una vegada més
deixa'm estar
arraulida al teu costat
al caliu de la dolcesa
així les teues mans
tornaran a contar-me
aquella bella llegenda
dels enamorats 
que cada nit
es cercaven entre versos.


-Xelo Llopis-

diumenge, 9 de desembre de 2012

Vesprades de cine




Desperta
una infància 
llepant puro moro
amb magnèsia de llima
carrers sense asfalt
enfangats per la pluja
cap a la plaça la bassa
diumenges de cine
sessió de les quatre
una complexa decisió 
molt seriosa
galliner o butaca?

-Xelo Llopis-

Imatge arxiu Xàtiva

divendres, 30 de novembre de 2012

Gat




Ets com un gat:
lleuger, silenciós i rondaire,
em mires i maules,
demanes poc
només que t’acaricie el llom
i et done de menjar molletes de la meua mà
després t’arraulixes al meu costat
i encara que t’ahuixe,
tu, ni cas, no et mous...
Ai i pensar que jo no volia gat!
- Xelo  Llopis-

del poemari “Guarda’m el secret”
Xelo Llopis
Ed. Germania 2012

divendres, 23 de novembre de 2012

Perquè sí




Fou un capvespre
arribà sense dir res
omplint espais
fins llavors desconeguts
sense esperar-lo
sense cap excusa
sense embuts ell
desvergonyida ella
en una badada
sense més
fou així
perquè sí.

-Xelo Llopis-

dimarts, 20 de novembre de 2012

Desitjos íntims

 Desitjos íntims


No és pel vi que no hem begut
és la teua mirada
qui il.lumina  el bell somni
d'enlairar inabastables
desitjos íntims

-Xelo Llopis-

dilluns, 12 de novembre de 2012

Lídia


A Lídia Sender


Dona d'ulls atzabeja
esguard transparent
dolça abraçada
a acollir-me disposada
vida plena sortejant  entrebancs
passatges  tristos, durs
sempre endavant
i a les coses pel seu nom
cuirassada per fora
tendra i sucosa per dins
de gest amable
somriure encisador
destila estima
burleta sense malícia
si despulla l'ànima
ella sap com ningú
que darrere de la boira
hi ha un bri de llum.


-Xelo Llopis-

Fer l'amor amb tu




Fer l'amor amb tu
va més enllà d'assaborir
instants  àlgids de passió
desig o  plaer.

Fer l'amor amb tu,
és endinsar-se en  l'escenari
d’un bell conte
com infants
agafats tímidament de la mà
amb ulls ben oberts,
mentre juguem
a esbrinar paraules mudes,
nascudes dels gestos.

Al fer l’amor amb tu
entre el deler també
s'esquitlla la tristor
d’aquesta fugaç eternitat.

Fer l'amor amb tu
és ballar quasi apegats
i la música…
la música dos cors bategant.

Ballem?

-Xelo Llopis-

dissabte, 10 de novembre de 2012

Rebel




Podreu retallar-me
els drets
les llibertats
l'esperança
humiliar-me
però amb la fermesa
que dóna la dignitat
no aconseguireu
emmudir la ràbia
d’aquesta  l’ànima rebel.

-Xelo Llopis-

dimarts, 6 de novembre de 2012

S'estimaven




S'estimaven
i tant que s'estimaven
sense ahir
sense demà
sense albades
sense capvespres
sense por
gratant cada segon d’un ara
acollit com un regal

S'estimaven
des del silenci
amb deler
amb tendresa
en solitud
amb ulls clucs

S'estimaven
i tant que s'estimaven

-Xelo Llopis-

divendres, 2 de novembre de 2012

Glòria


A Glòria Mengual



Si escurcem distància
farem del somni l'abraçada
del teclat la veu
de les paraules lligams d'amistat
sóc afortunada
tot això ja ho vam fer
i ara irremeiablement
el teu record el duc a l'ànima
i la soledat és només un mot.

-Xelo Llopis-

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Un paper



Massa temps de silenci
ja no sé parlar
la veu fuig
les paraules naixen mudes,
dóna'm un paper
t'ho contaré tot.

-Xelo Llopis-

Farmaciola




Hi ha moments
de debilitat infinita,
solitud immensa
tristesa adherida a la pell
impossible de desenganxar,
bon moment per obrir
la farmaciola on guarde
dies lluminosos,
bocins de vida plena
escrits en xicotets 
trossets de paper
per no oblidar-me’n
agafe un a l'atzar
me'l prenc
i endavant.

-Xelo Llopis-

Poble malalt



El poble està malalt,
el poble s'asfixia,
de les urnes va venir
un mal endèmic
balafiant a mans plenes
d'impunitat per als  poderosos
desgavells per tot arreu
xafa al dèbil, nodrix al fort.

Ara, comença la metàstasi 
en totes les artèries
els vampirs li xuclen la sang
amb discursos grandiloqüents,
buits de continguts
plens de fal·làcies.

El poble necessita amb urgència
un trasplantament múltiple d'òrgans
els que té estan putrefactes
urgix renovar i omplir-los
de bells valors, nous  ideals,
d’esforç , empenta
i fermesa en la lluita col.lectiva.

El poble s'asfixia
amb el fil de veu que li queda
reclama l'oportunitat
de recuperar per refer 
la vida que li estan prenent.

-Xelo Llopis-

dijous, 25 d’octubre de 2012

Perduda


Pobreta de mi,
ni distinguir sé
els punts cardinals
perduda estic,
però puc orientar-me
per la geografia del teu cos,
la melodia de la teua veu,
la bellesa de les teues paraules
no esborres les  petjades
i amb la llum del teu esguard
podré trobar-te


-Xelo Llopis-

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Silenciosament




Tendrament  t’estime,
com als somnis que perseguisc
quin prodigi el teu, foragitar
l’ensopiment d'un cor
que lentament bategava.

Amorosament et pense
mirant-me amb  ulls clucs
per absorbir i retenir
totes les sensacions.

Suaument em creixes
com arrels de setí
dins molt dins.

Silenciosament
vull seguir-te estimant.

-Xelo Llopis-

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Caure






No volia baixar d'aquell bell núvol
sense graons ni baranes
paüra per si es trencava en mil trossos
allà dalt feia niu una ànima somiadora
per covardia o  feblesa
li espantava  veure la vida a ran de terra
el seu núvol era blanc, suau, dolç, tendre

Estimava un somni
amb tanta força!
tot sabent que només era un somni
l’ encoratjava de dia
li donava recer a les nits.

Baixar caient
i després...
què seria d'ella? 
quina lassitud
recompondre's de tanta desfeta

-Xelo Llopis-

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Si véns





Fred
el cor em tremola
però encara hi ha caliu
i llenya seca de taronger
des de la llunyania
m'arriba la teua escalfor
sola no puc revifar aquest foc
em manca l’alè.

Si véns
porta'm una abraçada
farà d'espurna
paüra tinc
a quedar glaçada.

-Xelo Llopis-

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Cartes



Òbric el calaix on guarde
les cartes que no has rebut
per ordenar-les per colors
paisatges
sensacions
les llig en veu alta
com si pogueres escoltar.
Quanta candidesa davall la pell
malgrat les primaveres
que van quedant enrere!

-Xelo Llopis-

divendres, 19 d’octubre de 2012

Darrere del vidre




Darrere del vidre 
la mirada se'm perd
amb el tràfec 
de gent que fora camina
aliens uns dels altres
aliena jo de mi mateixa
potser amb el desig amagat
de buidar un cap
ple d’ evocadors records
d'una sola direcció.

Algú em demana l'hora
torne de cop
tristament descobrisc
que entre la gentada del carrer
ell no hi és
i els núvols de pensaments
irremeiablement segueixen amb mi.

-Xelo Llopis-

dimecres, 17 d’octubre de 2012

No em penedisc





No em penedisc
d'haver estimat
amb el cor obert i l'ànima nua,
amb la ingenuïtat a frec de pell,
ni de mostrar les cartes
ni de no apaivagar l'evidència
ni del risc d'anar contracorrent
ni dels somriures
que m'han arrencat
ni de les llàgrimes 
que m'han mullat.

No em penedisc
de les hores hostatjat als pensaments
ni d'abraçar somnis
ni de sembrar primaveres a la tardor
ni del plaer d'haver-me perdut pel teu cos
ni del gaudi per veure't
ni de l'angoixa de perdre't.

No em penedisc
d’haver-te viscut
ni d'haver-te estimat
ni de estimar-te encara.

-Xelo Llopis-

Imatge Beth Parnaby

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Pujaré a un tren




Pujaré a un  tren
destinació l'abraçada,
m'acompanyen
tots els meus fantasmes,
amb sort aniran baixant
en cadascuna de les estacions
un a un
poc a poc.

Alleugerir l'equipatge
massa pes
per a una esquena castigada
una pell famolenca de carícies
un cor assedegat de pau.

Pujaré a un  tren
en arribar a l'andana
cercaré  l'abraçada.



-Xelo Llopis-

divendres, 12 d’octubre de 2012

Dibuixar




Sovint
dibuixe  el món on sojornar
posant l'ànima en cada traç
invente colors tan càlids
com l'esguard
de qui m'ha estimat
lluents com la llibertat 
on al despertar no haja de lluitar
fruiters curulls de somriures
abraçades d'escuma de mar
sense boira ni tempestes
sense basarda ni recança
sovint
me n'oblide
mai vaig saber dibuixar.

Xelo Llopis

Indiferència




Quanta tristesa s'hi amaga

darrere la indiferència?


-Xelo Llopis-

Imatge: Gaurav Singh


dimecres, 10 d’octubre de 2012

Nits




No hi ha nits fredes

si t'endinses en els somnis!

-Xelo Llopis-

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Dis-me






Dis-me
on he de guardar
tanta estima que et tinc
si tots els amagatalls
estan a vessar?


-Xelo Llopis-

Imatge: Jacquelyn Bishak

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Leticia i Aitor






   Charles Chaplin va dir: "La vida és una obra de teatre que no permet assajos".

    I en certa manera així és, cada dia, encara que de vegades no ho semble, és diferent a l'anterior, i ens sorprèn amb un nou repte, cal estar alerta. Així a l'ajuntar un grapat de dies tindrem les escenes que van donant forma i sentit a la vida.

    Hui,  s'alça el teló per a vosaltres, que sou els protagonistes indiscutibles d'aquesta història, i des d'ací vull agrair-vos  de cor que per un moment, hagueu volgut que abandonem el pati de butaques per pujar amb vosaltres a l'escenari i fer-nos participar en aquesta meravellosa funció.

    Nosaltres, no som més que personatges secundaris , de major o menor calat, testimonis dels vostres avatars, uns d’algunes etapes, i altres des del principi de la vostra existència, però personatges al cap i a la fi.

    No oblideu el vostre protagonisme en aquesta història, al llarg de  totes les representacions , haureu d'interpretar molts papers, uns més divertits i tendres, altres més durs i dramàtics, però procureu sempre mirar-se als ulls i anar en la mateixa direcció, tot és més suportable si es fa amb complicitat i estima.

    Aitor, t'estime,.... i ho faig perquè et fas estimar, i també perquè has decidit estimar la dona que tens al teu costat, i per la que jo sent un amor  indescriptible.

    Aitor, si la bondat, la tendresa i la tenacitat tingueren pell, seria com la teua ,  aquest potser siga el teu paper. I com a bon cuiner que eres, procura que en el teu rebost mai falte un pot de bogeria,  què com la sal i el pebre, també és un ingredient bàsic i essencial en l'amor, perquè ahí sojorna la passió.
Leticia eres la dolçor  el somni,  el somriure i l'abraçada … però de vegades també la desesperació ... quan això passe, atura't …. no defallisques,... respira fort ... mira al teu costat, mai estaràs sola per seguir  endavant.   A tu t'encomane un paper també important, que en el vostre dia a dia no faça niu la rutina i que la flama del respecte i l'amor no s'apague mai.
I si alguna vegada us dóna un atac de fluixedat recordeu-vos mútuament, tot el que vos ha portat fins ací.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

M'agradava





M'agradava
el color de la teua veu
el xiuxiueig els teus ulls
el tacte dels teus llavis
l'aroma del teu somriure
assaborint la tendresa
a cau de pell !!


- Xelo Llopis-

dissabte, 29 de setembre de 2012

La meua xica

A Leticia

La meua xica es casa
l'he d'acompanyar
com l'acompanyava
a l'escola,
d'excursió,
al cinema,
a la fira,
al tren,
a l'aeroport.
Complicitat a cabassos
estima a poals
si ella està contenta, 
jo més encara.
.
La meua xica
va ser la primera,
somrient i matinera,
amb una clau a la mà
que obria a tots el cor

La meua xica
s'ha fet fadrina
sempre de la mà
sempre tan a mà.
Riure i plorar
res d'això ens és novetat.
He d'anar-me'n
la meua xica m'espera
amb els braços de bat a bat.

-Xelo Llopis-

Foto: Aitor Montaner

dimecres, 26 de setembre de 2012

Repàs










Ai carai!
torne a repassar
el cos està sencer
tot és al seu lloc
cap inclòs,
i si ho tinc tot
per quin motiu
tens els meus pensaments?

-Xelo Llopis-

Imatge: Francine Van Hove

Nou dia











El sol ja invadeix la cambra 
hora de posar 
els peus a l'escenari,
s'aixeca el teló
un nou dia
comença la funció.

-Xelo Llopis-

dijous, 20 de setembre de 2012

dimecres, 19 de setembre de 2012

Moriria




Moriria per veure't.
Coi quin pensament!!
no vull morir-me
vull veure't!

-Xelo Llopis-

Imatge: Max Gasparini

dissabte, 15 de setembre de 2012

Oració




Beneït atzar per sortir al camí
beneït rellotge per fer-nos coincidir
beneïda cervesa per desinhibir
beneït el desig  per provocar
beneïda la vergonya
que eixe dia va fer campana!!!


-Xelo Llopis-

Imatge: Raymond Leech


dijous, 13 de setembre de 2012

Deixeu-me







Deixeu-me anar al meu aire,
deixeu-me anar al meu ritme,
ja tornaré a somriure
però ara deixeu-me.

He viscut en un segon
totes les hores,
un segon infinit 
curull de gaubança
flairant la mar
assaborint la mel,
i ara,he d'aprendre a viure
tots els segons de les hores.

-Xelo Llopis-

Imatge: O. Blacky.



dimarts, 11 de setembre de 2012

Desig





M'ha parlat el desig,
el desig de tornar a veure't.

Sense adonar-me,
he sortit per trepitjar
els carrers que tantes vegades
ens han vist junts,
tu no hi eres.

Cada cantonada
atapeïda de records
els mateixos que sovint
m'hi acompanyen
i dels que no…
no he volgut desfer-me.

-Xelo Llopis-

divendres, 7 de setembre de 2012

Amb molt de gust






Amb molt de gust, convidaria a molta gent a anar a cert lloc de nom escatològic, no ho faré, perquè ja hi viuen, perquè allà estan. 

Potser amb amabilitat i una certa dosi d'indignació els podria suggerir que isquen a passejar, a contemplar els paisatges que els rodegen , a l'alba, al capvespre, en qualsevol moment del dia, a assaborir un bon cafè, a llegir, a conversar, a mirar-se de tant en tant a ells mateixa, a reflexionar, a bressolar l'esperança i lluitar per un món més just, en definitiva “a viure la seua vida”. 

La resta dels mortals procurem ja viure la nostra, de vegades amb molt esforç, de vegades plàcidament, però moltes vegades evitant les esquitxades d'alguns que tenen per ofici capbussar-se en vides alienes, nodrint així la seua essència més pèrfida.